2a edició octubre 2019

Inauguració de la Jornada i conferencia “El reto de publicar en Logopedia”

a càrrec Miguel Lázaro López-Villaseñor (miguel.lazaro@ucm.es)

Professor contractat doctor de la Universidad Complutense de Madrid. Vice-degà de Logopèdia i Coordinador del Màster d’Intervenció Logopèdica de la mateixa Universitat. Fundador i director de la Revista de Investigación en Logopedia. Doctor des de l’any 2008 amb estades de recerca a la Radboud University (Holanda) i al Institute of Cognitive Sciences and Technologies de Roma. Autor de nombrosos treballs a revistes i editorials de prestigi.

Professor contractat doctor de la Universidad Complutense de Madrid. Vice-degà de Logopèdia i Coordinador del Màster d’Intervenció Logopèdica de la mateixa Universitat. Fundador i director de la Revista de Investigación en Logopedia (http://revistas.ucm.es/index.php). Doctor des de l’any 2008 amb estades de recerca a la Radboud University (Holanda) i al  Institute of Cognitive Sciences and Technologies de Roma. Autor de nombrosos treballs a revistes i editorials de prestigi.

Conferència: “El reto de publicar en Logopedia”

Psicòloga i Logopeda. Dra. per la Universitat de Barcelona.

Títol: Exploració de la disàrtria i de la disfàgia en un pacient adult.

Resum del cas: Home de 55 anys amb una hemorràgia intracerebral, de predomini hemiprotuberancial esquerra. El pacient ve derivat de l’Institut Guttmann on va fer la rehabilitació més activa. Actualment presenta una tetraparèsia de predomini dret, essent no possible la marxa, està preservat cognitivament i emocionalment es troba trist. S’observa una alteració de la parla que compromet parcialment la intel·ligibilitat i és portador de PEG, tot i que ha iniciat l’alimentació per via oral amb dieta pastosa. L’objectiu de l’exploració logopèdica és descartar dificultats en l’àmbit lingüístic (assegurar que la denominació i la comprensió verbal oral són correctes),  delimitar les dificultats pel que fa a la parla, i concretar el tipus d’aliments que es poden anar introduint en la dieta, així com establir les línies d’intervenció en la rehabilitació. S’utilitzen instruments avaluatius propis de les àrees de la parla i de la deglució per determinar el diagnòstic. Pel que fa a la parla es determina una disàrtria espàstica moderada-greu, i pel que fa a la deglució una disfàgia orofaríngia entre el nivell 2 (moderada-severa) i el nivell 3 (moderada) de l’escala DOSS perquè està en un moment de trànsit deglutori, iniciant l’alimentació per via oral. El pronòstic s’estableix com a limitat, ja que els canvis possiblement no modificaran la seva funcionalitat, encara que sí que puguin millorar la seva qualitat de vida. Els objectius generals que es plantegen són millorar la comunicació i assolir l’alimentació i la hidratació per via oral de forma segura i eficaç. La intervenció és directa amb el pacient, individual i rehabilitadora. També es fan sessions conjuntes amb la família per generalitzar les estratègies i treballar en la mateixa direcció. S’estableixen tres sessions setmanals durant els tres primers mesos, dues durant els dos mesos següents en què es comença a observar una estabilització, i una durant el mes i mig restant per preparar l’alta. En l’àmbit de la parla, s’utilitzen les tècniques logopèdiques-conductuals i el mètode pragmàtic; per intervenir en la deglució es fan servir les estratègies d’adaptació i la reeducació específica. El pacient millora algun dels aspectes relacionats amb la parla, tot i que és conscient de les seves dificultats i sovint ha de repetir els missatges per a ser entès. L’interlocutor és la persona que li ha de recordar l’ús de les estratègies apreses, ja que per a ell suposa un esforç afegit. Pel que fa a la deglució, se li retira la PEG i és capaç d’alimentar-se per via oral de forma segura amb aliments sòlids adaptats. El pacient acaba essent alta al cap de sis mesos i mig d’ingrés al sociosanitari per anar a una residència privada.

Diplomada en Magisteri, en Pedagogia terapèutica i

Logopeda. Fundadora de Tonema logopèdia (Sabadell).

Títol: Rehabilitació de les disfuncions orofacials

Resum del cas: Nen de 8 anys. Darrera el motiu de consulta, aparentment, no hi havia cap patologia. L’escola el defineix com un bon alumne donat que treu bones notes. La única dificultat és que no llegeix bé en veu alta i té un nivell baix de velocitat lectora i, en ocasions, quequeja.

A l’escola li havíem passat el TALEC obtenint bons resultats en tots el apartats excepte en la lectura en veu alta.

Ens preguntem: com hauríem d’intervenir? Què cal avaluar? Quin seria el pla de treball? I el seguiment? En quin moment cal donar l’alta? La família comenta que és un nen inquiet i competitiu i que tot ho fa molt ràpid i, generalment, molt bé.

De l’anamnesi destaca:
· Se li va detectar a un flúter a les 37 setmanes de gestació. Es va practicar una cesària en aquell moment. Neix amb una arrítmia i unes 300 pulsacions per minut. S’intervé quirúrgicament i passa un mes a la UVI. Durant la primera infància hi ha episodis de bronquitis i  refredats freqüents. També és un nen lent menjant.

De l’avaluació logopèdica destaca:
· Una deglució atípica.
· Una respiració superficial en fonació (la mitja en espiració, producció del so: s dona un resultat de 2.5 i en fonació, producció del so/f/ de 2sg). Aquest resultat ratifica la intuïció que tenim: que hi ha dificultats importants de projecció de la veu.
· Un compromís funcional, important relacionat amb l’actitud corporal.

En base a aquets resultats es planteja el següent pla de treball:
· Rehabilitar la respiració.
· Millorar l’actitud corporal amb l’objectiu de la projecció de la veu.
· Rehabilitar la masticació i la deglució.

Donat que és un nen molt inquiet intel·lectualment:
· Treballar l’autoconsciència del que està fent quan llegeix en veu alta, és a dir, com respira i com articula.

Després de sis mesos de tractament es dona d’alta. Constatem que ha millorat els temps d’espiració, de projecció i, en conseqüència, l’articulació fono-articulatòria.  És important constar el confort adquirit en relació a la respiració. Un cop s’ha instaurat un patró respiratori més normalitzat fisiològicament, el pot emprar per realitzar activitats intel·lectuals amb comoditat i sense sobre esforç, com ara la lectura en veu alta. Restablint l’evolutiva de la masticació i la deglució hi ha hagut una millora que ha ajudat a resoldre les funcions orofacials on el nen presentava dificultats. La rehabilitació de l’actitud corporal ha servit de base perquè els canvis s’hagin produït de manera còmoda, modificant un patró propioceptiu que no els facilitava.

Logopeda d’Atos Medical (Barcelona).

Títol: Rehabilitació integral en Laringectomia Total.

Resum del cas: Perfil del pacient: Home, 70 a

Diagnòstic mèdic (ORL):
A. Neoplàsia de laringe.
1. Radioteràpia del 26.2.18 al 12.4.18.
A1. Recidiva local.
1. Cirurgia 23.11.18: LT i buidament II-III bilateral.
2. Quimiorradioteràpia de 20.2.19 al 31.3.19
3. CIR 19.9.19:  Col·locació de PF núm. 8.

Rehabilitació de la veu i de les seqüeles respiratòries post LT.

Aprenentatge de la veu erigmofonica i la traqueoesofàgica (amb pròtesi fonatoria) i citació dels dispositius orientats a minvar les seqüeles respiratòries post LT.