1a edició octubre 2018

Castellanos López, M.A.; Pérez Moreno, E.; Simón López, T. (2018) Métodos de investigación en logopedia. Madrid: Ed. Síntesis.

a càrrec de Teresa Simon López

Diplomada en Logopèdia. Llicenciada en Lingüística. Doctora en Psicologia. Màster en Metodologia d’Investigació en Ciències del Comportament i de la Salut. Professora del Departament de Logopèdia de la Universidad de Castilla la Mancha. Teresa.simon@Uclm.es

Diplomada en Logopèdia. Llicenciada en Lingüística. Doctora en Psicologia. Màster en Metodologia d’Investigació en Ciències del Comportament i de la Salut. Professora del Departament de Logopèdia de la Universidad de Castilla la Mancha. Teresa.simon@Uclm.es

Conferència: Presentació del llibre “Métodos de investigación en logopedia”.

Castellanos López, M.A.; Pérez Moreno, E.; Simón López, T. (2018). Métodos de investigación en logopedia. Madrid: Ed. Síntesis.

Resum del llibre: L’obra aborda els mètodes d’investigació més freqüentment emprats en logopèdia dividits en dissenys experimentals, quasi-experimentals, no experimentals i altres tipus de dissenys. Tots ells s’il·lustren amb exemples reals de publicacions importants, especialment seleccionats per facilitar la comprensió del text. A més, s’inclouen aspectes generals sobre la investigació científica, qüestions ètiques i orientacions per a la preparació de projectes de recerca. Està dirigit a estudiants i professionals de l’àmbit de la logopèdia que tinguin interès en la investigació, permetent-los conèixer els mètodes emprats i seleccionar en els seus projectes els dissenys més adequats.

Logopeda, mestra i psicopedagoga al CEE Palau (Girona).

Títol: Instaurar la masticació en la paràlisi cerebral.

Resum del cas: Jove de 17 anys amb paràlisi cerebral, ceguera i hipoacúsia. L’objectiu va ser instaurar i generalitzar el procés de masticació. El pacient portava gairebé tota la seva vida ingerint els aliments de forma líquida o en puré (amb seguretat i eficàcia). Es va intervenir durant dos anys per a poder variar la consistència dels aliments fins a la ingesta de sòlids, i es va seguir un abordatge multidisciplinar. El mètode va consistir en quatre fases on es combinava la teràpia indirecta i directa, l’estimulació sensorial, exercicis orofacials, comandaments verbals i l’establiment del vincle. La temporització va ser la necessària per a que la família i el jove poguessin acceptar els canvis progressivament. Els resultats de la intervenció posen de manifest el fet que el jove aconseguís millorar l’acceptació d’aliments de consistència sòlida a la cavitat bucal, reduir el reflex nauseós, activar els músculs masticatoris al reconèixer un sòlid i li va permetre realitzar activitats socials més normalitzades així com reduir la dieta tova. Sense plantejar-lo com a un objectiu inicial, però si considerant-lo a la reeducació, va millorar l’estat de les dents i la degustació dels aliments sòlids. En conclusió, la capacitat d’aprendre a mastegar sempre va estat present, precisant de la motivació del pacient, de la família i de l’equip multidisciplinar, que van apostar per l’objectiu de millora. La percepció sensorial va ser la clau del canvi de l’acció muscular en la deglució.

Fundadora i logopeda de Calim Educació i Salut (Sabadell).

Títol: La reeducació de les disfuncions orofacials.

Resum del cas: Nena de 8 anys, derivada de l’odontopediatre per valorar la respiració oral i la deglució disfuncional. Anteriorment li havien fet una reducció d’adenoides. L’avaluació es va realitzar amb el protocol de Donato i Grandi (2011), amb anamnesi completa i avaluació miofuncional incloent el mirall d’Altmann i la tècnica Paynee, fotos i vídeos. Els resultats de l’avaluació confirmen la demanda de l’odontopediatre, ja que la pacient mostra desequilibris musculars orofacials, respiració mixta de predomini oral, alteració de la postura lingual en repòs, deglució disfuncional amb empenta lingual inferior i contracció peribucal i masticació ineficient. La intervenció s’està realitzant de forma directa, individual, rehabilitadora i el tractament ha sigut d’un any aproximadament sent interromput per diferents períodes de vacances. Actualment, la pacient es troba en període de seguiment.

Actriu, cantant i logopeda. Fundadora de Nina Studio (Sant Cugat del Vallès).

Títol: La laringe: la rehabilitació d’un instrument musical.

Resum del cas: Dona de 23 intervinguda d’un neurinoma al nervi acústic al febrer de 2018. Segons l’informe de la Guttman on ha seguit rehabilitació durant tres mesos de forma intensiva, la pacient presenta les següents seqüeles post-quirúrgiques: lleu disàrtria, parèsia VI i VII parells cranials, hipoacúsia esquerra, marxa parètica i atàxica i oclusió de l’ull dret. Durant aquests tres mesos no hi ha hagut abordatge logopèdic. Acudeix a consulta de foniatra al junt de 2018 per veu feble, poc eficaç en intensitat. Es fan anàlisis perceptives i acústiques i se’n registren àudios amb programari d’anàlisi. Abans de patir la intervenció quirúrgica, la pacient era alumna de cant del nostre centre. Disposem del seguiment de les seves classes i d’àudios registrats previs a la intervenció. Els resultats de l’exploració per via perceptiva i acústica denoten que la pacient presenta una manca de control de la musculatura intrínseca i en conseqüència tant la intensitat com l’afinació en resulten afectades. La pacient té molt present la diferència entre el que podia fer amb la veu i el que pot fer ara, fet que lògicament l’angoixa i l’afecta emocionalment. La intervenció ha estat individual i fonamentalment focalitzada en treballar el rang fisiològic de la pacient amb l’objectiu d’entrenar la musculatura intrínseca així com la integració d’un treball corporal que passa per millorar la seva coordinació fonorespiratòria (musculatura respiratòria i de suport) i la postura. Després de dos mesos de rehabilitació, el control muscular laringi ha millorat i els resultats són visibles tant per via perceptiva com en l’anàlisi acústica.